Als anys 80 del segle passat, un professor d’una assignatura anomenada “Sistemas de Organización Política Contemporáneos” de la llicenciatura de Ciències Polítiques de la Universidad Complutense de Madrid, ens va comentar com a primera lliçó de manual, que un govern mai ha de ser constituït en contra de ningú, sinó que sempre ha de tenir com a nucli generador, el construir un model polític de govern , i especialment una manera de gestionar l’interès general. Quan t’ho expliquen i més amb 18 anyets, no hi pares atenció, en primer lloc perquè no t’imagines en absolut que allò se’t presentarà davant teu algun dia. Avui és el dia, el dia on la saviesa i la pedagogia de determinades recomanacions d’èpoques universitàries es fan realitat. A Catalunya s’ha produït aquest cas, tres forces polítiques després de no guanyar per separat les eleccions els anys 2003, i 2006, van unir-se legítimament per sumar els seus escons i formar un govern. El problema però de tot plegat, és que PSC, ERC, i ICV sumen els seus escons, no per a governar i construir, no per a tirar endavant un model de gestió de l’interès general, senzillament ho fan sota el fals paraigües de l’alternança política, que en realitat amaga la intenció de condemnar a CiU a l’oposició, i si es dona el cas, aprofitar el moment per a disoldre la seva força , i repartir-se la seva desintegració. En definitiva la raó dels governs anomenats tripartits, de progrès , d’entesa, han estat anar contra CiU, res més. Com s’ha observat, més tard o més d’hora, la lliçó abans esmentada és plenament vigent, anar contra algú en un procés de formació de governs, és a la llarga letal per a qui la formula (500.000 vots perduts entre tots tres partits). El que és més greu és que, amb la quantitat de persones que segurament formen part dels equips de PSC, ERC, i ICV, preparades per entendre i conèixer quines actuacions mai s’han de fer en política, hagin arribat a la situació actual, i la veritat no es detecta massa moviment dins dels tres partits per a donar solucions ràpides i contundents. Per una altra banda cal felicitar la resistència, la confiança, i l’autoestima d’aquells que han treballat i patit ser a l’oposició, és a dir CiU, que ha reforçat de manera espectacular la seva imatge de força de govern, i el que és fonamental, ha a aconseguit una implantació regular i majoritària per tota Catalunya, guanyant les 41 comarques, i a 917 municipis. Una gran part de l’èxit rau en els missatges d’Artur Mas, i dels candidats i candidates de les llistes per les quatre circumscripcions, on el concepte “Govern” ha anat sempre lligat al verb “Contruir”, i on “Govern” s’ha d’entendre com a la feina diària de gestionar el benestar i l’interès general de més de 7.000.000 de catalans i catalanes.
Governar és construir, però anant una mica més enllà, Governar també ha de significar per als seus protagonistes, anar força més llunydel seu melic, treballar per retornar la confiança que t’ha atorgat la ciutadania, assumint que segurament hi haurà encerts i errors, però sempre amb la humilitat d’assumir els encerts, i la valentia de reconèixer els errors, i on els encerts finalment tinguin un saldo positiu, no per una minoria de gent, sinó per la majoria de la ciutadania.
Publicat per armandgimenez 
