Public Service

Després d’algunes setmanes de silenci blocaire forçat, per començar l’any 2011 he considerat adient poder parlar, comentar breument allò que és fonamental per a tot país, per a tota economia, per a tota societat, el servei públic, el Public Service.
En primer lloc cal tenir en compte, que aquest concepte ha estat força castigat des de fora dels àmbits de la gestió pública, pels agents socials, pels agents econòmics, i per la ciutadania en general. Aquest rebuig per lo públic, i en concret per la tasca feta per una part important dels seus servidors (polítics i tècnics) s’ha de considerar com a fonamentada, i guanyada a pols, ja que com diu la Bíblia “Pels seus actes els coneixereu”, i aquest ha estat el cas: accions de govern, mesures de gestió pública que no modulaven el seu discurs amb les demandes socials, i que en molts casos no cercaven un interès general real, sinó un interès electoral fictici. Cal ser conscients que la política com a eina de dignificació de la gestió pública, com a resultat d’aquest context, s’ha situat en un entorn obscur, gens transparent, i brutalment allunyat de la gent. En segon lloc també esmentar que l’allunyament de la realitat de la política i la gestió pública, ha produït un ensorrament de l’autoestima de molta gent, que treballant des de dins del sector públic, ha vist trencat el somni de que, amb la seva activitat professional, es pogués millorar i fer progressar la societat que l’envolta. Aquesta situació és més greu encara, ja que impedeix que molta gent, grans professionals de la gestió pública, creguin en allò que els polítics proposen, generant-se aleshores un procés d’autodestrucció en primera persona de la decisió pública, molt preocupant dins del context de crisi actual. Aquesta situació assenyala doncs que la crisi també s’ha arrelat dins del sector públic de manera significativa, una crisi que té un origen en els valors que han imperat en el sector públic els últims anys: prepotència, cofoisme, autisme polític, i el que és més greu pensar que tothom pot fer alguna cosa dins de la gestió pública. Tot plegat ens dona la oportunitat de proposar canvis, i no tornar a errors anteriors: cal tornar als valors, i al concepte que enalteix tot el sector públic: el Servei Públic. Però cal que el Servei Públic es reinventi, torni al seu concepte i actuació inicial, però també cal que el Servei Públic, aprengui nous registres, noves actuacions, i assimili eines de funcionament del sector privat. Algú podrà dir perquè el sector públic ha d’aprendre del privat, doncs més que aprendre, cal que la informació entre lo públic i lo privat flueixi normalment, que el transvasament de coneixement i de recursos humans sigui normal, aquests poden ser alguns dels secrets del rellançament del Servei Públic. El sector públic ha de refer ponts amb la societat, ponts que seran difícil de reconstruir, però que com a persona que creu que la gestió pública és una tasca professional de primer ordre i de cabdal importància, per a mi el concepte clàssic anglès de Public Service transmet esperança, més encara quan el nou Govern de Catalunya ha iniciat un procés per a aquest camí.