Els últims 34 anys Catalunya ha fet un exercici de solidaritat, de civisme, de lleialtat, en definitiva de democràcia, envers els territoris de l’estat espanyol més retardats des d’un punt de vista econòmic. En cap moment cap territori que s’ha vist beneficiat per la nostra ajuda i solidaritat, ha reconegut el nostre esforç, al contrari, hem hagut se sentir i patir les escomeses rabioses d’aquells que, gràcies al nostre esforç , han vist les seves condicions de vida clarament millorades, cal afegir també que els nostres esforços, tampoc han tingut un efecte pedagògic, sinó que alguns territoris de l’estat espanyol els han considerat unes ajudes a fons perdut, i que principalment calia dilapidar en subvencions gratuïtes al personal, o bé en infraestructures necessàries però gens aprofitades: en resum no han invertit en la economia productiva dels seus respectius territoris. Una prova ben clara del que assenyalem, apareix analitzant les últimes dades de l’Enquesta de la Població Activa del 4t rimestre de 2010: territoris que han acumulat fons d’ajudes provinents de Catalunya i de la UE, es troben vorejant el 30% d’atur, que han fet dels recursos que han rebut ? Els han utilitzat per tot menys per enriquir la seva terra i la seva gent. Pel que es pot observar únicament han emprat la seva riquesa majoritàriament per pagar voluntats i mantenir el poder polític d’aquests territoris. Catalunya en tot aquest procés, ha anat pagant, pagant, i empobrint-se a costa de l’insaciable estat espanyol, i dels seus fills autonòmics malgastadors. Que fàcil és gastar quan els diners no els has guanyat amb el teu esforç, aquest ha estat un dels punts d’actuació fonamentals d’algunes autonomies, però el que és més greu, és que a sobre quan protestem per les festes que altres fan a costa nostra, o bé demanem que se’ns retornin justament recursos que ens pertoquen, ens insulten, ens dimonitzen, i ens volen portar als tribunals, com si fossim simples delinqüents. Què volen aquesta gent de nosaltres ? Perquè si hem ajudat a molts a ser europeus, a tirar endavant alguns territoris que fa 100 anys eren més que pobres, a crear indústries, a facilitar noves centralitats econòmiques arreu d’Espanya, a hores d’ara encara ens tracten tan malament ? Com podem tolerar crítiques d’alguns personatges que han portat a la ruïna les seves autonomies ? Torno a dir: Què volen aquesta gent ? Jo el que sé és que a ells no els vull ni veure.