El successor de Kubala, habemus Messi

La història diu que Kubala, el seu joc i els seus gols van fer petit l’antic estadi de Les Corts, i es va haver d’edificar el Camp Nou, on el Barça es va fer gran, va patir, va triomfar, va plorar,  i actualment mostra un potencial futbolístic que mai abans el Camp Nou havia gaudit. Pel Camp Nou han passat grans jugadors, Cruyff, Reixach, Biosca, Ramallets, Rifè, Torres, Neeskens, Krankl, Schuster, Laudrup, Stoitxkov, Guadiola, Zubizarreta, Romàrio, Ronaldo, Marcial, Sotil, Manchon, Maradona, Basora, Fusté, Ronaldinho, Koeman, … i molts d’altres. Però quan parles amb els socis del Barça, Kubala fins a l’actualitat, era el mite blaugrana del Segle XX, el punt de trobada de tots ells, en resum el millor jugador de la història blaugrana. Ara (més veient els espectacles de futbol que dia a dia ens ofereix) Lionel Messi comença a confirmar-se com el més digne successor de Laszi Kubala. Ser el millor jugador blaugrana  de la història va més enllà del poder futbolístic, cal tenir en compte també el caràcter, la humilitat, la presència i el tracte personal del jugador. Kubala ho tenia, i Messi també. Ambdós jugadors són/eren excepcionals futbolístes, però ho complementen sent/havent estat persones amb majúscules.  Comparar Messi amb altres exjugadors com Maradona és odiós, perquè un jugador per a ser el millor ha de mostrar quelcom més que jugar bé, cal que el seu comportament social sigui també modèl.lic, i aquí Messi supera Maradona per golejada. L’anti-Messi, vulgo Cristiano Ronaldo o CR9, deixa clar del pal que va, tot dient en una entrevista per a TVE: “Estoy encantado de ser Cristiano Ronaldo”, sense comentaris.  Per tot plegat la successió del Mite Kubala està servit és Lionel Messi, amb el número 30 amb el 10, amb el que porti, Messi ha entrat a l’olimp del Camp Nou, no és el nou Kubala, és Lionel Messi gran futbolista i millor persona, aquest és un dels secrets del Barça actual, i dels seus èxits actuals i futurs.

Qui se’n recorda del segon

Quan et trobes davant d’una cursa com la d’ahir d’Usain Bolt, o com la que vàrem poder gaudir la setmana passada, o als Jocs Olímpic  de Beijing 2008, no te n’adones que els atletes que l’acompanyaran al podi, són personatges anònims, no t’interesses en absolut per qui ha estat segon, ni tampoc tercer, i és més que improbable que pensis ni un segon amb la resta de finalistes. Val a dir que per arribar a una final de 100m, 200m, o qualsevol altre d’alt nivell esportiu, tots els protagonistes ens han de merèixer més que respecte, admiració, especialment perquè el que fan els hi suposa un esforç i sacrifici personal, familiar i físic, que cap de nosaltres n’és conscient. Aquest matí tot llegint la premsa general i esportiva, volia conèixer quins velocistes a nivell mundial existeixen a més de Bolt als 200m llisos: aquest matí finalment he descobert que un panameny va ser segon, i que un nordamericà va ser tercer. La figura de Bolt és allargada, només cal veure quina planta física presenta, però a més de ser físicament impecable, destil.la un interior potent, energètic, positiu. Amb les seves actituds abans de la cursa podria ser considerat un xuleta, gens més llunyà del que és en realitat, amb els seus gestos, destensa l’ambient, fa més ràpids els seus adversaris, i en paral.lel ell també és més ràpid, incorpora un núvol d’alegria caribenya, d’esperança, ell en sí és un miracle, ningú pot córrer tan ràpid com ell (ni nigú ho farà de ben segur en molts anys). Usain Bolt ens fa oblidar la crisi actual, però més que a això ens hauria d’animar a entendre, a tenir esperança que els miracles són possibles, que de tant en tant sorgeixen persones, figures, que enalteixen els humans, Bolt n’és un ells en el camp esportiu, ara cal que en altres camps de la nostra vida n’apareguin d’altres, no defallim.